Cerca per nom
   

Zona de usuaris

ico

Crítiques

  Publicació de crítiques de botigues de Barcelona
Foto

UsuariosCrítiques

Graneria Sala
G&A Gispert
Papabubble

   Busca a crítiques

  




G&A Gispert

Un agradable viatge al segle XIX

Tot passejant pel barri de la Ribera em crida l’atenció un establiment situat a tocar de l’església de Santa Maria del Mar. La veritat és que no entenc com no havia estat conscient de la seva presència abans, perquè l’aparador ja sembla advertir que no es tracta d’una botiga com tantes d’altres. Els cartells de fora avisen que ens trobem davant un lloc autèntic; em quedo amb el “1851” en lletres daurades sobre fons negre que corona l’establiment.

Tant bon punt creuo el llindar de la porta –amb molta predisposició- em deixo transportar segle i mig enrere. A primer cop d’ull, observo un llarg mostrador que em queda a mà dreta i prestatgeries a banda i banda amb productes varis que només identifico fixant-m’hi una mica més de prop. Hi veig espècies i herbes, olis i vinagres, cereals, xocolates, conserves i salses, cafès, tes i infusions, mels i melmelades, i tota mena de fruit secs (ametlles, avellanes, prunes, pinyons i un llarg etcètera), l’especialitat de la casa que ells mateixos torren . De fet, quan m’endinso a la botiga descobreixo, guiada per un soroll de fons que encara no identifico, al fons a mà esquerra, un magnífic forn de llenya en funcionament que és, evidentment, la marca d’identitat de Casa Gispert i únic en la seva espècie a tota Europa. Em diuen que la màquina és aquí des dels inicis de l’establiment i, ara parant més atenció al meu voltant, dono gairebé per suposat que els mobles de fusta que fan que s’hi respiri un caliu gairebé rural són també originals.

Em pica la curiositat i acabo coneixent la història de tan emblemàtic establiment. Resulta que Josep Gispert, metge de professió, el va fundar el 1851 perquè se’n fessin càrrec els seus dos fills (les inicials dels quals encapçalen el nom del negoci). Llavors funcionava com a magatzem i venia a l’engròs productes colonials com ara cacau, cafè, te, espècies i sobretot safrà, una de les espècies més cares que existeix, procedents la majoria de les Amèriques. Més tard es va especialitzar en la torrefacció de cafè i fruits secs i, des de 1992, segueix aquesta tradició de la mà de la família Margenat, que ven tant a l’engròs com al detall. En efecte, el local es manté fidel als seus orígens en tots els aspectes, cosa que li confereix molt d’encant i personalitat.

Després d’una estona en aquest museu on les peces d’art s’exposen en calaixos i envasos que –penso- quedarien la mar de bé a la cuina de casa, demano a un dels quatre dependents –vestits amb un davantal verd i un somriure- que m’aconselli en qüestió de tes, que busco alguna cosa diferent per sortir de la meva rutina d’Earl Grey. Amb paciència, em deixa ficar el nas a una pila de pots de diferents procedències i, finalment, escullo el que m’ha ensenyat en primer lloc: un te xinès bastant suau amb taronja i llimona.

Mentre m’empaqueta els 100 grams de te la meva vista torna a recórrer prestatges i cistells i recau en el dispensador vermell on se suposa que hauria d’haver demanat torn. A primera hora del matí sóc una de les dues úniques clientes, però m’ensumo que cap a mig matí deuen anar més enfeinats. De fet, a fora ja hi ha turistes que ronden i fan fotos a l’establiment, segurament degut al prestigi que el premi Coq d’Or, concedit per l’associació francesa Les Gourmands Associés el 1999, ha proporcionat a aquests mestres torradors, que des de llavors són considerats uns dels 10 millors artesans alimentaris d’Europa.

Pago al taulell el meu te i un grapat de nous que de cop em venen molt de gust, i em disposo a tornar al 2010 quan veig, a l’aparador, un cartell que anuncia packs regal. Penso que no m’importaria gens rebre per Nadal –època que suposo concentra més activitat- un cistell de vímet ple de fruits secs d’aquí i d’allà, flascons de melmelada i mel, xocolates...Realment una bona idea per a obsequiar els més gourmets amb un caprici d’allò més sa.

Marxo gens estranyada que molts turistes incloguin E&A Gispert dins la seva ruta pel barri del Born i la Ribera. Encara que només sigui per a tafanejar, val la pena entrar-hi.

11-01-2011



      Autor


Bcn
Redacción de BcnRestaurantes.com
www.BcnRestaurantes.com
Articulo realizado por los profesionales de la redacción de BcnRestaurantes.com.